(Per què construir és fàcil i decidir és difícil)
Hem resolt l’automatització
Durant dècades, l’objectiu era clar: automatitzar-ho tot.
Autoescalat. CI/CD. Infraestructura com a codi. Proves automatitzades. Cada pas manual era un problema a eliminar. La pregunta sempre era:
“Què podem automatitzar a continuació?”
Amb la IA, en gran part ho hem aconseguit.
Codi, proves, documentació, infraestructura, esquemes, dissenys d’API — tot generat en segons. Per a molts equips, construir ja no és la limitació.
I aquest és el problema. Hem automatitzat la construcció, però no la presa de decisions.
El cost real no ha desaparegut
Quan construir era car, els equips eren selectius per defecte.
Cada funcionalitat necessitava temps, revisió, proves i coordinació. La fricció filtrava les idees. Només sobrevivia allò que realment importava.
Ara la fricció ha desaparegut.
La IA generarà tot el que li demanis: més funcionalitats, més serveis, més documentació.
El cost de construir ha baixat dràsticament. El cost de mantenir, no.
Cada funcionalitat segueix necessitant revisió, proves, seguretat, manteniment continu i usuaris que la puguin entendre.
Hem eliminat el cost de la creació, no el cost de la propietat.
Quan tot funciona, l’experiència falla
Això no és un problema nou.
Obre Netflix i fes scroll. Continua fent scroll. Vint minuts després, has oblidat per què l’has obert.
Netflix té un contingut excepcional, algorismes de recomanació de primer nivell i una inversió enorme. Tot funciona, i tanmateix, l’experiència no.
Amb la IA, és gairebé impossible no crear aplicacions i serveis que facin més del necessari, i que semblin impressionants tot i fallar als usuaris.
El progrés no és afegir més reintents a pipelines trencats ni escriure documentació que ningú llegeix. És solucionar els problemes subjacents i resistir la temptació d’afegir-hi més coses a sobre.
De l’automatització a la simplicitat deliberada
La disciplina ha canviat.
Abans optimitzàvem per capacitat. “Què podem automatitzar? Què ens falta? Com de ràpid podem construir-ho? Què podem afegir a continuació?”
Ara les preguntes més difícils són: “Què no hauria d’existir? Què podem eliminar sense perjudici? Què afegeix complexitat sense millorar els resultats? Com podria ser més simple?”
Abans, el progrés significava més capacitat. Ara, el progrés sovint significa més simplicitat.
KISS i YAGNI sempre van ser bons consells. Ara són essencials, i possiblement no suficients.
La IA no et dirà que alguna cosa és innecessària. Construirà tot el que li demanis, instantàniament i de manera convincent. Sense resistència, tot tendeix cap a més.
La simplicitat deliberada és el contrapès.
El fet que puguem construir alguna cosa no significa que hagi d’estar en producció.
La simplicitat és qüestió de càrrega cognitiva
Això no va d’escriure menys codi.
Va de reduir la càrrega sobre els usuaris i els que fan manteniment: menys coses per aprendre, menys decisions per prendre, menys maneres d’equivocar-se.
Sovint això implica escriure més codi — millors missatges d’error, APIs més netes, valors per defecte més robustos, curació més intel·ligent — perquè la gent hagi de pensar menys, no més.
La mètrica no són les línies de codi. És la càrrega cognitiva.
La IA també pot ajudar aquí: curant en lloc de llistar, triant en lloc de preguntar, amagant la complexitat en lloc d’exposar-la. Però només si aquest és l’objectiu.
Què significa això a la pràctica
Per als desenvolupadors, la pregunta no és com construir. La IA ja ho sap.
És si alguna cosa hauria d’existir, i si pot substituir alguna cosa en lloc d’afegir una peça mòbil més.
Per als equips, la pregunta de la revisió no és només “Funciona?”
És si algú ho trobaria a faltar si desaparegués, i quina complexitat heretarà el proper equip/persona/usuari.
Per a les organitzacions, la velocitat no és valor. Lliurar més ràpid pot simplement significar acumular deute de manteniment més ràpid. El progrés és resoldre problemes amb la solució més simple que realment aguanti.
Una reflexió final
La IA ha eliminat moltes limitacions tècniques. Això no vol dir que hàgim d’eliminar tota contenció.
La propera onada d’excel·lència en enginyeria no vindrà de construir més ràpid, sinó de decidir millor.
Mantenir les coses simples ja no és suficient. Necessitem dissenyar sistemes que es mantinguin simples d’utilitzar, operar i mantenir.
Si estàs reflexionant sobre la mateixa tensió — velocitat versus simplicitat, capacitat versus claredat — m’encantaria saber com ho estàs gestionant.